cabaces (2)

Entorn

Cabacés és un municipi d’uns 300 habitants situat a una altitud de 357 metres, a ponent de la comarca del Priorat, entre els barrancs de les Comes i de la Calçada.

El terme municipal té una extensió de 32,21 km² i és travessat de nord a sud pel riu Montsant que divideix el territori en dues zones desiguals. La més extensa s’estén pels darrers contraforts occidentals de la Serra del Montsant, l’altra s’enfila pels vessants orientals de la Serra la Llena i, a més, comprèn una part de la muntanya de Sant Pau, a la Serra de la Figuera.

Els forts desnivells del terreny fan que el terme municipal presenti un gran contrast entre la part més alta, al Montsant, i les zones relativament planes de la part baixa i els regadius de les vores del riu.

La nostra història

Des de 1933

Artboard 1
Fonaments

1933

Sindicat Agrícola de Cabacés

La nostra Cooperativa va ser fundada l’any 1933 per 51 pagesos del poble amb el nom de Sindicat Agrícola de Cabacés amb la intenció d’elaborar i comercialitzar conjuntament la seva producció agrícola, principalment olives i raïm.

L'objectiu principal era la millora de l'agricultura del poble en general, i la construcció de l'edifici de la cooperativa, que va ser construït pels propis pagesos. Alguns d'ells avalaren personalment amb les seves finques alguns dels préstecs necessaris.

Enfocat a la qualitat: el consell d'administració, elegit pels socis, donava instruccions sobre tractaments i métodes de recolecció. Si no es complien les normes o es portaven olives en mal estat, podien ser rebutjades.

1933

La Unió Agrícola

Alguns pagesos del poble, descontents amb el perfil d'esquerres que tenia el consell d'administració del Sindicat Agrícola (malgrat no tenir cap afiliació política oficial), crearen la Unió Agrícola, amb propósits similars: produir oli i vi de millor qualitat i amb unes normes estrictes de producció utilitzant un molí ja existent al poble i que van adquirir.

La Guerra Civil

1938

Fusió d'entitats

La guerra Civil que estallà el 1936 va afectar directament als pagesos de Cabacés, que van veure com s'incautaven els animals de càrrega i va provocar la destrucció de documentació.

El 1938 la Unió agrícola, després d'una collita nefasta, es fusionà amb el Sindicat Agrícola voluntàriament. L'any següent van haver d'ampliar les instal·lacions de la cooperativa a causa de la bona collita i l'increment de socis.

Aquesta iniciativa per tirar endavant destaca especialment en un moment de guerra fraticida.

Imatge: Moles del Sindicat Agrícola. La seva funció era aixafar les olives fins a convertir-les en pasta.

La postguerra

1939

Dissolució del Sindicat Agrícola

El 1939, una vegada acabada la guerra, el franquisme va declarar el Sindicat Agrícola com a entitat marxista, i es va transferir el seu patrimoni a la Delegación Nacional de Sindicatos. Es va haver de recuperar la Unió Agrícola, que es va veure ressucitada perque sí que estava permesa, adaptant-la a les noves lleis.

De totes maneres es va seguir utilitzant l'edifici del Sindicat per el·laborar els productes de tots els pagesos. De manera que es pot dir que la Unió Agrícola seguiria la tradició de les dues entitats fundades el 1933

1941

Dificultats de la postguerra

El 1941 l'estat económic de la cooperativa era precari a causa de reclamacions de deutes, que afecten també els pagesos que van avalar a títol personal. A aixó es sumen els nombrosos problemes derivats de la guerra.

Tot i això, l'economia millora a bon ritme, i el 1943 es compta amb 152 Socis i 327 hectàrees cultivades.

 

Imatge: Premses del Sindicat Agrícola. La pasta de les olives, degudament posada en els cofins, s'aixafava per extreure'n tot el suc, posteriorment es separava l'oli de les oliasses utilitzant decantació.

1946

Producció

El 1943 vi encara predomina sobre l'oli. Aquesta tendència aviat canviaria: el 1948 l'oli ja predominava molt àmpliament sobre el vi.

Durant els següents anys no hi va haver molts esdeveniments destacats, a banda d'algunes multes per no declarar tot el que produïen, segurament per dedicar-ho l'estraperlo.

Imatge: “Conduce” de la campanya de 1950-1951 per controlar la producció i els moviments d'olives.

“Conduce” per a la campanya de 1950-1951. (Arxiu particular de Ramon Masip)
Els anys 60

1960-1969

La puixança dels anys 60

Una vegada superada la postguerra, i amb l'Espanya franquista obrint-se a l'exterior, els anys 60 van suposar una gran millora económica.

La cooperativa va comprar molta maquinària moderna, tot i que per aixafar les olives encara s'utilitzaven les moles de granit, els cofins i les premses instalades el 1933. També es van realitzar nombroses obres de millora.

Imatge: La batedora de la màquina combinada Sinolea, des d’on es traslladava la pasta als cofins. Aquesta màquina va estar en servei fins el 1989. A la imatge, Ton i Òscar Escoda preparant la pasta per a l’extracció.

1962

Caixa Rural

Sense cap banc al poble i amb moltes dificultats i mitjançers per gestionar els diners en bancs, es va decidir fundar la Caixa Rural per als socis. El 1962 la cooperativa crea la Caixa Rural, que funciona com a entitat autònoma.

La recuperació del patrimoni

1960-1987

La recuperació de la propietat de la cooperativa

Durant aquesta época la Organización Sindical va intentar vendre l'edifici de la cooperativa a la Hermandad Sindical de Cabacés, després de diverses propostes sense resposta, se li va respondre que no interessava comprar-lo pel valor que el venien.

Més endavant es va demanar a la Delegación Nacional de Sindicatos que el tornés, ja que no trobaria cap comprador per un edifici que era de tots i que entre tots els pagesos i la cooperativa havien conservat i millorat per al servei dels socis.

Es va insistir diverses vegades demanant de manera similar a diferents persones i organitzacions la transferència de la propietat, fins que finalment el local es va cedir gratuïtament a la Hermandad Sindical de Cabacés.

1985

Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de Cabacés, SCCL.

El 1985 la cooperativa es va adaptar a les noves lleis de la Generalitat, i es canvià el nom pel de Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de Cabacés, SCCL.

El 1987 la Hermandad Sindical de Cabacés va donar l'edifici de la cooperativa a la Cooperativa Agrícola de Cabacés SCCL, completant així el llarg procés de recuperació de la propietat de l'edifici que es va embargar el 1939.

La millora de la qualitat

1989-1999

Millora de la maquinària

El 1989 es va començar un procés de millora de qualitat en els processos productius: es van canviar les premses i moles de granit per un sistema d'extracció continu de tres fases, i es va adequar tota la sala de màquines. Això permetia convertir les olives en pasta, i utilitzant un procés de centrifugat, es separen l'oli, les oliasses i la sansa o pinyolada.

El 1991 es va instal·lar un sistema de recepció i neteja d'olives, de manera que eliminava feina als pagesos que ja no havien de destriar completament la fulla, sinó que es feia amb maquinària, i millorava la neteja amb un sistema d'aigüa i bombes d'aire que destriaven les olives de brots i petites pedres.

Més endavant, durant el 1994 s'adaptà el sistema d'extracció centrífuga a dues fases, per fer-lo molt més ecològic.

FInalment, el 1999 es va instal·lar una envasadora i es va construïr l'agrobotiga i l'any 2000 es registrà la marca Baronia de Cabacés.

Imatge: La màquina d’extracció contínua Pieralisi instal·lada el 1989. A la imatge, Antonio Escoda i Sisco Gibert fent-la funcionar.

2003

Agrícola i Secció de Crèdit de Cabacés, SCCL. 

El 2003 s'inicià la producció d'oli ecològic, amb cinc pagesos. El mateix any va canviar la legislació, i amb el canvi estatutari es va canviar el nom pel de 'Agrícola i Secció de Crèdit de Cabacés, SCCL'.

També es va fer una gran inversió en millorar la qualitat, amb un nou sistema de traçabilitat, un registre de tractaments fitosanitaris que reben els arbres, una nova normativa de lliurament de les olives al molí, perque arribin en millor estat, ventilades i evitant que s'aixafin o fermentin abans de ser moltes.

Es van renovar totes les tuberies, noves tolves i dipòsits, tot d'acer inoxidable per garantir la qualitat.

Imatge: Ampolles de 750ml de l’oli Baronia de Cabacés, convencional i ecològic.

2001-actualitat

Premis

Els resultats de les millores en els processos de producció van ser immediats: l'oli verge extra Baronia de Cabacés va començar a rebre premis tant locals com nacionals i internacionals.

Imatge: Cartell amb la llista de premis obtinguts per l’oli Baronia de Cabacés, exhibit a la façana de l’edifici del Sindicat el 2008.

2015-2021

Augment de capacitat

El 2015 es van renovar 3 cubs que antigament es feien servir per emmagatzemar vi per dedicar-los a emmagatzemar oli, i el 2018 es van comprar dipòsits d'acer inoxidable per guardar més oli. Això va permetre guardar més oli i no haver de vendre l'oli de qualitat a granel per manca de marge de maniobra.

El 2016 es va fer un primer canvi de maquinària per augmentar la capacitat de producció, i el 2021, després d'una collita excepcional el 2020, es va canviar un decantador per augmentar encara més la capacitat de producció.

Imatge: Maquinària utilitzada del 2016 al 2019.

Actualitat